miércoles, 26 de diciembre de 2007

Pels d'aqui, als que anyoro

“-Què fas per cap d’any?

-Res. Em sembla que em quedaré a casa, fent bondat.

-I això?

-No hi ha ganes.”

No. La veritat es que no hi ha ganes de fer gaire cosa. Els amics que tenia abans de marxar cap a França ja tenen cosses millors a fer. Cadascú té la seva vida feta i a mi no em molesta gens. Suposo que em quedaré a casa, passant el cap d’any amb els meus germans i pares, tancat a la cuina fent el sopar i obrint unes quantes ampolles de vi negre.

Els temps de sortir de festa han anat minvant, i si a sobre, la persona amb la que ho vull passar està a vuit-cents kilòmetres d’aquí, doncs encara em fa mes mandra sortir per anar a alguna de les festes sense ànims.

Per sort, mon germà mitjà arriba avui de Valencia i aniré amb ell per comprar unes quantes ampolles de Zoco per fer la sobretaula havent sopat. Encara es festa avui aquí i ens queda fer un dinar amb tiets i cosins, avis (els que hi queden, clar), i nets i nebots. Serà l’ultima abans del canvi d’any. Intentem celebrar-ho com Déu mana.

Qui sap? Potser es que m’estic fent més gran del que em pensava. M’ho aniré a mirar al metge, no sigui el cas que sigui contraproduent...

Apa doncs! Salut i bones festes!

1 comentario:

Indi dijo...

Ens passa a molts això de pensar que millor passem el cap d'any a casa, no se si és l'edat, potser és que els plans de l'exterior són un autèntica desfeta.
El meu, sense anar més lluny, consistix a sopar en la vila de Loles amb vint persones que estaran com a bótes a això de les huit de la vesprada...el mateix m'ho replantege, em quede a casa amb la meua gossa i canvi d'any enfront de la pantalla de l'ordinador.
Potser haguera de quedar-me a escriure un any sencer..mmmm, m'agrada com sona.

Veurem que faig, que et siga lleu col·lega ¡¡¡¡¡¡¡¡

petonets y força¡¡¡¡¡¡¡¡¡